| Publicidad |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Álbum |
 |
|
|
|
|
|
|
“En essència sóc un tastaolletes musical”
Lleida - Redacción
2008-08-10
|
Esteve Sabater
El compositor, músic i cantant de Sabadell va presentar el seu primer disc (el segon si es compta un disc d’estudi) ‘Dolça Companyia’, el passat mes de maig. És una proposta personal, íntima per sobre de tot. De la seva figura destaca el fet que és un músic autodidacta, amb multitut d’inquietuts musicals.
|
|
 lleida
M. Bernaus
- Què podem trobar en el teu primer disc enregistrat, ‘Dolça Companyia’?
- El fil conductor del disc és la companyia, però no de la simple companyia, sinó que está reflectida com l’eix principal. Personalment, estic en una època de la meva vida en el que la companyia de persones estimades ha sigut clau. He composat tots els temes en aquest període i per tant tots tenen el matís de la companyia.
- Però la companyia no sempre és la mateixa.
- És veritat. La companyia té matisos. Pot ser molt agradable, o molt agra. La companyia és el fil conductor tot i que les cançons no deixen de ser diferents entre elles. En aquest disc també hi ha reflectides inquietuts personals, que d’alguna manera expresso de forma molt íntima, però que no deixen de ser temes humans, compartits també per qui l’escolta.
- Escoltant el disc, un s’adona que tens un estil molt particular.
- Jo sempre he estat composant. El fet que hagi sortit aquest disc és simplement materialitzar les meves accions. Sempre tinc, afortunadament, temes per composar i també motius. Potser és el procés de creació que més m’agrada, a part de que el directe en sí mateix també és una experiència molt maca, perquè tens contacte amb la gent i gaudeixes de la seva companyia, mai millor dit, en moments tan importants per un artista.
- I a part de la teva personalitat musical també destaca el fet de que ets autodidacta...
- En essència sóc un tastaolletes. Per exemple, el violí canta, sedueix. Quan composes, és com quan cuines, que necessites ingredients. Seguint amb el símil, quants més ingredients tens a l’abast, més pots enriquir la teva recepta o la teva composició. En aquest disc, tots els instruments que he anat tocant fant acte de presència.
- Sempre cantes en català?
- En aquest disc sí, tot i que en el meu primer disc d’estudi, El Viatger, que no es va arribar a distribuir, hi havia temes en els dos idiomes.
- I en referència als concerts?
- Doncs no hi ha massa perspectives. El disc és molt recent i no és fàcil.
- Des del teu punt de vista, i ara que has produït el teu primer disc, quins són els principals problemes als que s’enfronta un compositor o un músic que vulgui tirar endavant el seu treball?
- S’ha de tenir en compte que, des del meu punt de vista, aquesta és la meva primera experiència. Sempre he sigut un comprador de música i a més, un comprador que no es compra el disc fins que no ho té molt segur perquè a més, m’agrada identificar-me amb el disc. D’alguna manera, cal dir que és difícil entrar en el món de la música perquè el mercat està pensat per la música directa de consum. És fastfood, estem en una època en la que es consumeix música similar al mejar fastfood, que vol dir consumir ràpid i que entri bé, que acostuma a ser la música rítmica de ball. Hi ha modes que s’han d’aprofitar. El que passa és que jo tinc la meva música, que no la canvio.
- I quina solució hi ha?
- És un peix que es mossega la cua. Si la gent no escolta un determinat estil de música, no s’educa en ell, fet que comporta que no és un producte que es pot vendre. És com menjar pa amb tomata amb pa de motlle. Als meus fills ja els hi va bé, perquè tampoc coneixen el gust real del bon pa, el de tota la vida, amb tomata. Doncs amb la música passa igual. I això em preocupa. La gran veritat és que hi ha d’haver música per a tots els gustos, i actualment hi ha un determinat estil que ocupa la gran majoria dels primers llocs de les vendes, però s’ha de ser conscient que no tot és aquest tipus de música. No hem d’oblidar que la música és un negoci, limitat per les grans companyies.
- Tu t’has creat un ‘MySpace’, una pàgina web on es pot escoltar la teva música. És un canal de promoció?
- Sóc compositor i més o menys músic, no sóc un relacions públiques ni un manager. El MySpace és això, és vendre’t. És un punt de referència, i realment s’hi troba gent molt bona que exposa allí la seva música. És una finestra oberta al món.
|
|
|
Soleado con algo de viento
